Entrevista a José Luis Alcubierre, tutor y ayudante del jefe de estudios

Buenos días José Luis, gracias por dejarnos entrevistarte.

-Buenos, dias. Gracias a vosotras por hacerme una entrevista.

¿Cuánto tiempo hace que trabajas en este centro? -Este es el séptimo año.

¿Has trabajado en otros centros? -Sí, he trabajado en varios centros como Vidrera, Les corts, Les LLençó, Canet de mar.

¿Te gusta la dinámica de este instituto?

-Me gusta mucho.

¿Aparte de ser ayudante del jefe de estudios, eres también tutor?

-Pues sí, ahora tengo dos cargos.

¿Te gusta ser tutor de la clase del 4.3 y profesor del 4.6?

-Sí, sí que me gusta, me caen muy bien.

¿Siempre quisiste ser profesor, o las circunstancias te obligaron a ser profesor?

-Nunca ha sido mi objetivo,pero también me gusta.

¿Qué aspiraciones de futuro tienes?

-Encargarme cada vez más de cuestiones como resolución de conflictos, dinámicas de grupo, y al mismo tiempo relacionarlo con la meditación o la psicología.

¿ Qué es lo más difícil de ser profesor?

-Tener la suficiente paciencia, hay que estar muy atento a todo, debido a la edad del alumnado, que no está en una época fácil.

¿Qué te gustaría hacer cuando te jubiles?

-Escribir, me gustaría escribir libros de meditación o psicología

Hay un estudio que dice que la carrera de profesor de instituto es la carrera con más bajas por depresión.
¿Alguna vez te has sentido con ganas de dejar la enseñanza secundaria?
-Una vez estuve a punto de dejarlo porque los alumnos eran muy complicados. Por suerte ahora los alumnos han mejorado y, en estos momentos, no lo dejaría.

Emilia Quetglas de Alba 4.3
Cristina Aller Moreira 4.4

                       

Entrevista a Alícia Laiseca, professora d'Educació Física

Bon dia, Alícia.

Quant temps fa que treballes com a professora d'Educació Física i quant temp portes treballant al Menéndez y Pelayo? 

Porto treballant com a professora trenta sis anys i en aquest centre fa nou anys que hi treballo.

En quants centres has treballat?

He treballat en dos centres concertats, un públic i en un gimnàs privat.

Quina és la teva opinió sobre aquest centre?

Que dona moltes oportunitats, que acolleix molt bé a la gent i que tracta a tothom per igual.

Cóm et definiries com a persona?

Com una persona íntegra, respectuosa i responsable.

Qué en penses del nou equip de volei femení que han creat les pròpies alumnes?

Fantàstic, m'encanta. Vull que continuï la idea i vull crear nous equips cada any perquè l'esport és molt formatiu.

Quina és la teva relació amb els alumnes?

Per la meva part els tracto de tu a tu, es a dir, sense demostrar superioritat. Per molt que jo sigui la professora ells també m'ensenyen moltes coses.

Que fas per estar en forma?

Sobretot treballar amb els meus alumnes.

Practicaves algun esport quan eres petita?

Sí, feia atletisme. Tinc algunes medalles però no en vull presumir. M'agradava molt l'atletisme, m'ha ensenyat moltes coses, vaig fer moltes amistats i inclús em vaig casar amb un atleta. Va formar part de la meva vida i és molt important per a mi.

Cóm vas arribar a ser professora  d'Educació Física?

Vaig arribar per la meva motivació, quan era petita ja volia ser el que soc ara.

Quins són els teus futurs projectes?

Jubilar-me al setembre, si tot va bé, i dedicar-me  més a ser lliure i a gaudir de tot el que tinc, que és molt.

Quin és el teu esport preferit i per què?

L'atletisme, l'atletisme i claríssimament l'atletisme. Perquè m'ha donat molt l'atletisme i perquè trobo que és la base de qualsevol esport.

Moltes gràcies, Alícia.

Luca Payà, 4.1 i Pol Gascón,4.4

Entrevista al professor Vicent Vallés, coordinador del Batxibac.

Bon dia, Vicent, i gràcies per concedir-nos l'entrevista.

Gràcies a vosaltres.

Quina és la teva opinió sobre aquest centre? Crec que el centre en abstracte no existeix, el centre som nosaltres. 

Quant de temps portes treballant en aquest institut?

Dos anys.

Has treballat abans en altres centres?

Sí, he treballat en altres centres tant públics com privats.

Quines diferències hi veus comparats amb aquest? He treballat igual de bé tant en la pública com en la privada, és igual, al menys als llocs on jo he estat.

T'agrada la teva feina? Què és el que més t'agrada?

Sí, m'agrada molt. El que més m'agrada és estar en contacte amb la joventut, és una manera d'estar en contacte amb la societat del futur.

Sempre has volgut ser profesor? No, jo pensava que no m'agradaria ser professor quan estudiava.

Abans de ser professor, t'has dedicat alguna altre cosa? Doncs sí, em dedicava al món de l'espectacle.

Què t'aportava aquesta feina? Molta diversió i oportunitats de viatjar per tota Europa.

En quin moment vas decidir ser professor de secundària? En el moment que va faltar la meva mare jo portava molts anys dedicant-me al ball i vaig pensar que ja que tenia una carrera de francès, que m'agradava molt, podria dedicar-m'hi. Vaig fer, llavors, el màster de d'ensenyament de secundària i aquí, al Menéndez, vaig fer les primeres pràctiques. 

Alguna vegada has treballat amb nens i nenes de primària? Sí, he treballat amb nens i nenes de cinquè i sisè, fent un taller d'una hora a la setmana.

Quines són les principal diferències en quant a treballar a secundària? La principal diferència que es nota és l'edat, perque els alumnes de secundària són adolescents o pre-adolescents i es tracta de edats molts complicades.

Creus que és més difícil? Sí, i tant, per tot això que he dit, és més difícil fer classe a secundària.

Què ens pots explicar sobre el Batxibac? 

 

 

El Batxibac és una opció de Batxillerat que et permet treure't el batxillerat espanyol i el francès al mateix temps, i així es pot accedir a universitats franceses sense fer selectivitat. A partir d'un acord entre el govern espanyol i francès, es divideixen les hores de classe i un terç d'aquestes hores es fa en francès. Per exemple, es fa com a primera llengua el francès, literatura francesa i la tutoria en francès, i desprès les altres classes es fan en català o castellà. 

Creus que és una bona iniciativa?Jo crec que és una molt bona iniciativa perquè et permet aconseguir tant el títol francès com l'espanyol i és una oportunitat fantàstica que ho podem fer, ja que no està disponible a molts instituts.


Lucia Monteoliva, 4.1 i Ainhoa Garcia, 4.2

Entrevistem a Federico Caudet, director de l'Institut.

Bon dia, Fede, moltes gràcies per aquesta entrevista.

Cóm es va decidir que tu fossis el director?

És un procés de selecció, primer hi ha un seguit de candidats, després cadascun explica al claustre i al consell escolar el que vol fer. Finalment, entre tots es decideix el candidat seleccionat.

En què consisteix el teu treball?

Tècnicament el director és la persona que porta la qüestió pedagògica del centre. En realitat, és la persona responsable tant del personal docent com del personal administratiu i de la resta de personal, així com dels alumnes, per tant ha de tenir cura de tots els aspectes del centre.

En definitiva, el director representa l'institut.

Estàs a gust en aquest lloc?

Sí, m'agrada, porto ja més de mig curs i per ara tot va bé.

És molta responsabilitat?

Sí, degut a la quantitat de tasques diferentes i qüestions que van sorgint, és un carrec que implica molta responsabilitat.

Què és el més difícil de ser director?

Com he dit, és una feina amb molta responsabilitat i tasques diferentes i, per tant, ocupa molt de temps, i aconseguir compaginar i organitzar aquesta distribució del temps és molt complicat, però d'altra banda també es tracta d'una tasca molt interesant.

Quants anys fa que treballes al Menéndez y Pelayo?

Molts anys, des del 1985 al 2018, trenta-vuit anys en total.

Cóm és la teva relació amb els altres professors del centre?

La veritat és que la relación és molt cordial, tant amb els professors, com amb els alumnes, i també ho és amb els pares.

Cóm escolliu els professors del centre?

Primer de tot fan un examen on es puntuen els coneixements que té el professor de la matèria. Després en fan un d'esenyament, en el qual han d'argumentar els seu projecte pedagògic devant els professors examinadors.

A més, quan són aquí, els professors de cada departament s'han de posar d'acord amb el seu cap sobre la manera d'explicar la matèria i d'avaluar els exàmens.

¿Quins són els futurs projectes?

Acabar l'aula amfiteatre (entre rialles). També hem acabat el pavimentat del pati. I volem buscar un espai on es pugui compartir activitats especials.
D'altra banda, tenim l'objectiu de desenvolupar nous projectes educatius i de provar maneres diferents d'explicar les matèries.

Berta Luque, Ada Collado, Ángeles Chávez, Alejandra Garrido, 4t d'Eso.

Entrevistem a Nani Cruz, professora nouvinguda aquest curs.

Quins estudis vas escollir i per què?

Vaig escollir estudiar història per raons familiars. Els meus pares no em van voler pagar cap carrera, però jo era molt estudiosa i, com que m'agradava molt ser professora, vaig decidir treballar i al mateix temps estudiar. 

Els treballs socials estan fets per a mi. També volia ser metge, però era molt complicat compaginar el fet de treballar amb aquests estudis i, a més, sóc massa sensible per aquesta feina i veure sang o veure algú morir hagués estat molt difícil.

Per què vas voler ensenyar història? 
Jo vaig tenir una professora de joveneta que m'agradava molt com explicava i això em va influir. També a la vida real m'ha servit molt haver ensenyat història. M'agrada la història antiga, la geografia i l'antropologia.  

Quant de temps portes fent classe? 
Porto trenta anys ensenyant. Vaig començar a fer classe amb 21 anys. 

En el temps que portes aquí, que t'ha semblat aquest institut? 
Tenia moltes ganes de venir a aquest institut ja que havia sentit que els professors adaptaven els llibres per els alumnes i sempre havia tingut molt bones referències. A més, el barri m'agrada molt.

He estat durant molts anys intentant entrar i demanant-ho. Crec que és un institut molt gran, però al mateix temps acollidor.  

Quin és el tema que t'agrada més explicar?

M'apassiona la història antiga i la prehistòria, encara que la història de Roma no m'agrada tant. Trobo la història molt màgica, es com Indiana Jones: anar descobrint coses.

Hi ha molta diferència entre els altres instituts on has treballat i aquest?

He treballat a tants llocs que ja ho he viscut quasi tot, però és dels millors instituts on he estat  fins ara. El tipus d'alumnat m'agrada molt.

T'has sentit acollida, tant per part dels professors com dels alumnes?

Sí. La directiva és molt bona i m'han acollit molt bé i amb els alumnes m'agrada tenir bona relació, tot i que hi ha alguns que no es comporten correctament, però a banda d'això, m'he sentit molt bé durant aquest any.  

Cóm et definiries com a persona?

Crec que sóc molt sensible i molt carinyosa amb les coses que m'agraden i amoixo molt les meves coses. També sóc molt endreçada i molt presumida.

Estic molt il·lusionada amb la història, tot i que porto molt de temps, però encara tinc ganes de explicar-la. De vegades penso, què serà de mi quan acabi la feina i em jubili?
Moltes gràcies per aquesta entrevista, Nani.

 
Bernat Martínez, 4.3 i Joan Valls 4.4

Entrevista a Begoña Martínez, coordinadora de ESO

Buenos días, Begoña. Gracias por concedernos esta entrevista.

¿Cuántos años hace que trabajas en el IES Menéndez y Pelayo? Llevo cuatro años trabajando en el Menéndez.

¿Por qué preferiste ser profesora de castellano y no de catalán? Nunca me planteé ser profesora de catalán, por el  hecho de que soy valenciana y prácticamente mi educación fue castellana.

¿Cuántos años tenías cuando acabaste la carrera? Acabé la carrera a los 24 años, con un intervalo de un año que pasé viajando.

¿Es difícil para ti aguantar a los alumnos? A veces sí, pero no es lo más difícil de ser profesor.

¿Qué es lo que menos te gusta de ser profesor? Lo que menos me gusta es discutir o enfadarme con profesores/alumnos.

¿Qué te inspiró a dedicarte a la educación? Me gustaba mucho trabajar con niños, de hecho trabajaba todos los veranos de monitora, y decidí que mi futuro estaría relacionado con ellos.

¿Cómo te sientes al haber ascendido al cargo de Coordinadora de la ESO? Es bastante agobiante por toda la carga de trabajo extra y de responsabilidad. Echo de menos tener una tutoría.    

¿Cómo te sentías siendo tutora? Me gustó mucho ser tutora. Es como si formaras un vínculo con profesores/alumnos, pero, como siempre, hay algunos con los que te relacionas más que con otros.

Y por último, ¿cómo es tu relación con los profesores? Es muy buena, pero se trata de un instituto muy grande y, como he dicho antes, hay algunos con los que me comunico más y otros con los que ni siquiera me cruzo en el pasillo.

Esaú Castro, Salma Najim y Kristel Navas, 4.3