Feminismo

Quisiera que el mundo comprendiera que no todas las feministas son mujeres agresivas, "antihombres", seguras de que jamás se casarán y que son poco femeninas.

No son extremistas, no miran mal a los hombres ni los evitan. No entiendo por qué se enfadan por la palabra feminismo. Muchos ni siquiera saben lo que significa. De hecho, muchas personas creen que ser feminista te convierte automáticamente en lesbiana y, aunque no hay absolutamente nada malo en serlo, no es así.

Una persona feminista es aquella que busca la igualdad de género. Es aquella que repele el sexismo, el racismo, el machismo, la homofobia, etcétera. Ser feminista es entender que, aunque no nos demos cuenta, vivimos en un mundo que sigue oprimiendo a las mujeres.

 Y es que nos enseñan a hacerlo todo a medias, porque querer hacerlo todo completo es ser "egocéntrica". 


No podemos ser ambiciosas porque entonces hacemos sentir inferiores a los hombres y a casi ningún hombre le gusta estar con una mujer que gane más dinero que él. Nos enseñan a ser recatadas, porque si usas minifalda eres una prostituta y nadie quiere a las prostitutas. Y, por supuesto, no podemos tener muchos amigos masculinos y compartir actividades con ellos, porque, en ese caso, somos "machorras". Pero, por otra parte, si no tenemos ningún amigo, somos mojigatas. Si salimos cada fin de semana, alcohólicas. Si nunca salimos, aburridas. Si tenemos novio, precoces. Si no tenemos, raras.

BASTA.

No más categorizar. No más calificar a la mujer. No más hacernos entender que tenemos que estar siempre por debajo de un hombre porque herimos su orgullo.

Vinimos aquí a ser alguien, y somos libres de ser quienes queramos. Y esto no se limita a las mujeres, incluye a todo el mundo al que por una razón u otra, estereotipados, víctimas de una sociedad falaz y ciega, se le pueda mirar con prejuicios: homosexuales, personas de religiones diferentes, personas de color, etcétera., porque incluso, aunque creamos que somos personas igualitarias, inconscientemente estamos aceptando reglas de una sociedad que oprime a otros.

Anna Garmaeva. 4.1 ESO

8M

8M

El 8 de Març és el Dia de la Dona Treballadora on es reivindica els drets de la dona i la seva incorporació en el món laboral. ¿I per què el 8M i no un altre dia?

El 8 de març de 1909, 129 treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York van morir cremades dins el seu lloc de treball. Les portes de la fàbrica tèxtil "Cotton" havien sigut tancades pels seus caps. Aquell mateix dia les treballadores havien decidit iniciar una vaga per denunciar els maltractaments, les males condicions, la inseguretat laboral i els salaris baixos.

Molts obrers i dones d'altres sindicats van donar suport a la vaga amb manifestacions i van convocar al poble a adherir-s'hi. Això va provocar la preocupació dels empresaris de "Cotton" per por al creixement del moviment feminista obrer i a cóm això els hi podria afectar.

Un dia, la fàbrica va començar a cremar-se amb totes les dones que feien vaga a dins. No van poder obrir les portes i això va provocar la mort de totes elles. Els propietaris van justificar-ho dient que havia estat un accident, però realment estaven satisfets perquè havien evitat la crescuda d'aquest moviment.

Es creu que les treballadores d'aquella fàbrica havien estat teixint roba lila els dies abans, i per això el lila és símbol de la lluita feminista.

 El 1975, l'ONU va institucionalitzar el 8 de març com el dia internacional de la dona. El 2018, es va convocar per primer cop una vaga general feminista.

El 8M d'aquest any, a Barcelona, es van fer un total de 3 manifestacions. La primera va tenir lloc la nit abans i va ser no mixta, és a dir, només de dones, amb el lema "La nit és nostre", en el que es defensava el dret de les dones a poder anar pel carrer segures. Va ser convocada a les 20h a la Plaça Joanic i va seguir pel carrer Tetuan fins a les 24h.

La segona va ser al matí, convocada pel sindicat d'estudiants, el qual també va convocar vaga general. La concentració estudiantil va tenir lloc a Plaça Universitat a les 12h.

L'última va ser a la tarda, que havia estat convocada per: la Confederació General del Treball (CGT), el Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas), que també van convocar una vaga general, i Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), que a més participaven en les aturades parcials de dues hores al matí. La manifestació va ser convocada a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Diagonal a les 18:30h, i va seguir fins a Plaça Catalunya on es va llegir un manifest que va reivindicar la lluita històrica de les dones.

Els motius d'aquesta vaga feminista van ser principalment tot el relatiu a les desigualtats que pateixen les dones a l'àmbit laboral. A més a més, també es criticaven les agressions masclistes i els nombrosos femicidis (dones assesinades per violència patriarcal). Per últim la vaga va ser convocada com a anticapitalista per manifestar el desacord amb els rols de gènere que perpetua aquest sistema.

En definitiva, aquell dia ens vam sentir orgulloses del que estàvem construint i de l'èmfasi per canviar les coses que hi havia al nostre voltant, així com a dins nostre. Ens va sorprendre gratament la quantitat de dones que hi havia i la diferència d'edat i classes socials que aquesta vaga va agrupar. Estem orgulloses de formar part d'aquest canvi que estem vivint i continuarem lluitant per tal d'aconseguir allò que volem!!

 Mariona Caralps i Helena Flo, 4.2

Entrevista a Alícia Laiseca, professora d'Educació Física

Bon dia, Alícia.

Quant temps fa que treballes com a professora d'Educació Física i quant temp portes treballant al Menéndez y Pelayo? 

Porto treballant com a professora trenta sis anys i en aquest centre fa nou anys que hi treballo.

En quants centres has treballat?

He treballat en dos centres concertats, un públic i en un gimnàs privat.

Quina és la teva opinió sobre aquest centre?

Que dona moltes oportunitats, que acolleix molt bé a la gent i que tracta a tothom per igual.

Cóm et definiries com a persona?

Com una persona íntegra, respectuosa i responsable.

Qué en penses del nou equip de volei femení que han creat les pròpies alumnes?

Fantàstic, m'encanta. Vull que continuï la idea i vull crear nous equips cada any perquè l'esport és molt formatiu.

Quina és la teva relació amb els alumnes?

Per la meva part els tracto de tu a tu, es a dir, sense demostrar superioritat. Per molt que jo sigui la professora ells també m'ensenyen moltes coses.

Que fas per estar en forma?

Sobretot treballar amb els meus alumnes.

Practicaves algun esport quan eres petita?

Sí, feia atletisme. Tinc algunes medalles però no en vull presumir. M'agradava molt l'atletisme, m'ha ensenyat moltes coses, vaig fer moltes amistats i inclús em vaig casar amb un atleta. Va formar part de la meva vida i és molt important per a mi.

Cóm vas arribar a ser professora  d'Educació Física?

Vaig arribar per la meva motivació, quan era petita ja volia ser el que soc ara.

Quins són els teus futurs projectes?

Jubilar-me al setembre, si tot va bé, i dedicar-me  més a ser lliure i a gaudir de tot el que tinc, que és molt.

Quin és el teu esport preferit i per què?

L'atletisme, l'atletisme i claríssimament l'atletisme. Perquè m'ha donat molt l'atletisme i perquè trobo que és la base de qualsevol esport.

Moltes gràcies, Alícia.

Luca Payà, 4.1 i Pol Gascón,4.4