Entrevista al professor Vicent Vallés, coordinador del Batxibac.

Bon dia, Vicent, i gràcies per concedir-nos l'entrevista.

Gràcies a vosaltres.

Quina és la teva opinió sobre aquest centre? Crec que el centre en abstracte no existeix, el centre som nosaltres. 

Quant de temps portes treballant en aquest institut?

Dos anys.

Has treballat abans en altres centres?

Sí, he treballat en altres centres tant públics com privats.

Quines diferències hi veus comparats amb aquest? He treballat igual de bé tant en la pública com en la privada, és igual, al menys als llocs on jo he estat.

T'agrada la teva feina? Què és el que més t'agrada?

Sí, m'agrada molt. El que més m'agrada és estar en contacte amb la joventut, és una manera d'estar en contacte amb la societat del futur.

Sempre has volgut ser profesor? No, jo pensava que no m'agradaria ser professor quan estudiava.

Abans de ser professor, t'has dedicat alguna altre cosa? Doncs sí, em dedicava al món de l'espectacle.

Què t'aportava aquesta feina? Molta diversió i oportunitats de viatjar per tota Europa.

En quin moment vas decidir ser professor de secundària? En el moment que va faltar la meva mare jo portava molts anys dedicant-me al ball i vaig pensar que ja que tenia una carrera de francès, que m'agradava molt, podria dedicar-m'hi. Vaig fer, llavors, el màster de d'ensenyament de secundària i aquí, al Menéndez, vaig fer les primeres pràctiques. 

Alguna vegada has treballat amb nens i nenes de primària? Sí, he treballat amb nens i nenes de cinquè i sisè, fent un taller d'una hora a la setmana.

Quines són les principal diferències en quant a treballar a secundària? La principal diferència que es nota és l'edat, perque els alumnes de secundària són adolescents o pre-adolescents i es tracta de edats molts complicades.

Creus que és més difícil? Sí, i tant, per tot això que he dit, és més difícil fer classe a secundària.

Què ens pots explicar sobre el Batxibac? 

 

 

El Batxibac és una opció de Batxillerat que et permet treure't el batxillerat espanyol i el francès al mateix temps, i així es pot accedir a universitats franceses sense fer selectivitat. A partir d'un acord entre el govern espanyol i francès, es divideixen les hores de classe i un terç d'aquestes hores es fa en francès. Per exemple, es fa com a primera llengua el francès, literatura francesa i la tutoria en francès, i desprès les altres classes es fan en català o castellà. 

Creus que és una bona iniciativa?Jo crec que és una molt bona iniciativa perquè et permet aconseguir tant el títol francès com l'espanyol i és una oportunitat fantàstica que ho podem fer, ja que no està disponible a molts instituts.


Lucia Monteoliva, 4.1 i Ainhoa Garcia, 4.2

Entrevistem a Federico Caudet, director de l'Institut.

Bon dia, Fede, moltes gràcies per aquesta entrevista.

Cóm es va decidir que tu fossis el director?

És un procés de selecció, primer hi ha un seguit de candidats, després cadascun explica al claustre i al consell escolar el que vol fer. Finalment, entre tots es decideix el candidat seleccionat.

En què consisteix el teu treball?

Tècnicament el director és la persona que porta la qüestió pedagògica del centre. En realitat, és la persona responsable tant del personal docent com del personal administratiu i de la resta de personal, així com dels alumnes, per tant ha de tenir cura de tots els aspectes del centre.

En definitiva, el director representa l'institut.

Estàs a gust en aquest lloc?

Sí, m'agrada, porto ja més de mig curs i per ara tot va bé.

És molta responsabilitat?

Sí, degut a la quantitat de tasques diferentes i qüestions que van sorgint, és un carrec que implica molta responsabilitat.

Què és el més difícil de ser director?

Com he dit, és una feina amb molta responsabilitat i tasques diferentes i, per tant, ocupa molt de temps, i aconseguir compaginar i organitzar aquesta distribució del temps és molt complicat, però d'altra banda també es tracta d'una tasca molt interesant.

Quants anys fa que treballes al Menéndez y Pelayo?

Molts anys, des del 1985 al 2018, trenta-vuit anys en total.

Cóm és la teva relació amb els altres professors del centre?

La veritat és que la relación és molt cordial, tant amb els professors, com amb els alumnes, i també ho és amb els pares.

Cóm escolliu els professors del centre?

Primer de tot fan un examen on es puntuen els coneixements que té el professor de la matèria. Després en fan un d'esenyament, en el qual han d'argumentar els seu projecte pedagògic devant els professors examinadors.

A més, quan són aquí, els professors de cada departament s'han de posar d'acord amb el seu cap sobre la manera d'explicar la matèria i d'avaluar els exàmens.

¿Quins són els futurs projectes?

Acabar l'aula amfiteatre (entre rialles). També hem acabat el pavimentat del pati. I volem buscar un espai on es pugui compartir activitats especials.
D'altra banda, tenim l'objectiu de desenvolupar nous projectes educatius i de provar maneres diferents d'explicar les matèries.

Berta Luque, Ada Collado, Ángeles Chávez, Alejandra Garrido, 4t d'Eso.

Resultats eleccions 21-D

21-D

El 27 d'octubre del 2017, es va aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola de 1978, a Catalunya. Aquest article, cessava el govern català i convocava eleccions 54 dies més tard, el 21 de desembre. En aquest article, analitzarem el resultat de les eleccions del 21-D i les diferències que hi ha amb les eleccions de 2015.

Els resultats de 2017:

https://pbs.twimg.com/media/DRps7_7WsAAkVvl.jpg

Per primera vegada en la història, Ciutadans va guanyar les eleccions autonòmiques, (el PP finalment va aconseguir quatre escons, treient-li un a C's) tot i no tenir cap alcaldia a Catalunya. Malgrat això, si mirem els resultats en blocs, l'independentisme (JxCAT, ERC i CUP) suma 70 escons (la majoria absoluta es troba a 68), i el bloc no independentista (C's, PP i PSC), sumen 57 escons. Els vuit escons restants, els va guanyar CatComú, que va apostar per al diàleg i no per al sí o el no. Si observem el nombre de vots, el sí obté un 47,49% dels vots, i el no un 43,49%. La disminució de vots respecte els escons del bloc independentista, ens indica que van ser menys votats a la provincia de Barcelona.

Si contrastem aquestes eleccions amb les de l'any 2012, les quals van ser les últimes no marcades per el sí/no a la independència, podem observar que els partits de dreta no independentista tenien uns números menors: el PP tenia 19 escons, i C's 9, un total de 28, que contrasta molt amb els 40 del 21-D. Això es tradueix en que la polarització del sí/no ha decidit el resultat de les eleccions, ja que molts votants s'hauràn decantat per C's pel simple fet de ser no independentistes.

El 2 de novembre, van ser empresonats vuit exconsellers de la generalitat (Junqueras, Fort, Romeva, Mundó, Rull, Turull, Borràs i Bassa). L'unic exconseller que no va entrar a la presó va ser Vila, ja que va dimitir un dia abans de la declaració d'independència. Mentrestant, tres exconsellers més (el president Puigdemont, Puig, Comín i Serret), es van exiliar a Brussel·les. 

El 4 de desembre van ser alliberats sis dels exconsellers empresonats. Van quedar dins la presó dos 2 exconsellers (el vicepresident Oriol Junqueras i Joaquim Forn), i tres van continuar a l'exili.

Després de les eleccions del 21-D, tots els exconsellers, excepte Vila, van ser escollits diputats, inclosos els que es troben a la presó o a l'exili. L'únic en renunciar a l'acte de diputat va ser Carles Mundó, per motius personals. Aquesta situació ens deixa amb cinc diputats electes del bloc independentista que no poden anar a l'investidura, de manera que només 65 (recordem que la majoria ha de ser 68) poden votar per l'investidura de Puigdemont. Això ens obre tres posibilitats per a Puigdemont: que als diputats empresonats s'els deixi votar telemàticament, que CATComú s'abstingui durant l'investidura, o que tres dels cinc diputats renunciin a les seves actes de diputats.

A tots aquests problemes, es suma que el 20 de febrer, Anna Gabriel, diputada de la CUP, va decidir refugiar-se a Suïssa ja que el tribunal l'imputava per diversos delictes després d'haver participat a l'1 d'octubre.

Finalment, la setmana passada, Carles Puigdemont va donar a conèixer un missatge institucional en el qual informava de la seva renúncia temporal a la presidència de la Generalitat, en favor del número dos de la llista que el va encapçalar, Jordi Sànchez, actualment empresonat a Soto del Real.

Ara per ara, però, no s'ha trobat cap solució. El president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit ajornar "sine die", el ple d'investidura de Jordi Sánchez, a l'espera que el resolgui el Tribunal Europeu dels Drets Humans, donat que el Tribunal Suprem ha prohibit Jordi Sánchez sortir de Soto del Real sota cap circumstància.

Mentrestant, la Generalitat continúa sense govern. Finalment Catalunya esdevindrà independent? Pactarà amb el govern central? Qui governarà la Generalitat? Esperem que totes aques incògnites es resolguin aviat. 

Aniol Borras i Marcel González, 4.1

Entrevistem a Nani Cruz, professora nouvinguda aquest curs.

Quins estudis vas escollir i per què?

Vaig escollir estudiar història per raons familiars. Els meus pares no em van voler pagar cap carrera, però jo era molt estudiosa i, com que m'agradava molt ser professora, vaig decidir treballar i al mateix temps estudiar. 

Els treballs socials estan fets per a mi. També volia ser metge, però era molt complicat compaginar el fet de treballar amb aquests estudis i, a més, sóc massa sensible per aquesta feina i veure sang o veure algú morir hagués estat molt difícil.

Per què vas voler ensenyar història? 
Jo vaig tenir una professora de joveneta que m'agradava molt com explicava i això em va influir. També a la vida real m'ha servit molt haver ensenyat història. M'agrada la història antiga, la geografia i l'antropologia.  

Quant de temps portes fent classe? 
Porto trenta anys ensenyant. Vaig començar a fer classe amb 21 anys. 

En el temps que portes aquí, que t'ha semblat aquest institut? 
Tenia moltes ganes de venir a aquest institut ja que havia sentit que els professors adaptaven els llibres per els alumnes i sempre havia tingut molt bones referències. A més, el barri m'agrada molt.

He estat durant molts anys intentant entrar i demanant-ho. Crec que és un institut molt gran, però al mateix temps acollidor.  

Quin és el tema que t'agrada més explicar?

M'apassiona la història antiga i la prehistòria, encara que la història de Roma no m'agrada tant. Trobo la història molt màgica, es com Indiana Jones: anar descobrint coses.

Hi ha molta diferència entre els altres instituts on has treballat i aquest?

He treballat a tants llocs que ja ho he viscut quasi tot, però és dels millors instituts on he estat  fins ara. El tipus d'alumnat m'agrada molt.

T'has sentit acollida, tant per part dels professors com dels alumnes?

Sí. La directiva és molt bona i m'han acollit molt bé i amb els alumnes m'agrada tenir bona relació, tot i que hi ha alguns que no es comporten correctament, però a banda d'això, m'he sentit molt bé durant aquest any.  

Cóm et definiries com a persona?

Crec que sóc molt sensible i molt carinyosa amb les coses que m'agraden i amoixo molt les meves coses. També sóc molt endreçada i molt presumida.

Estic molt il·lusionada amb la història, tot i que porto molt de temps, però encara tinc ganes de explicar-la. De vegades penso, què serà de mi quan acabi la feina i em jubili?
Moltes gràcies per aquesta entrevista, Nani.

 
Bernat Martínez, 4.3 i Joan Valls 4.4

Entrevista a Begoña Martínez, coordinadora de ESO

Buenos días, Begoña. Gracias por concedernos esta entrevista.

¿Cuántos años hace que trabajas en el IES Menéndez y Pelayo? Llevo cuatro años trabajando en el Menéndez.

¿Por qué preferiste ser profesora de castellano y no de catalán? Nunca me planteé ser profesora de catalán, por el  hecho de que soy valenciana y prácticamente mi educación fue castellana.

¿Cuántos años tenías cuando acabaste la carrera? Acabé la carrera a los 24 años, con un intervalo de un año que pasé viajando.

¿Es difícil para ti aguantar a los alumnos? A veces sí, pero no es lo más difícil de ser profesor.

¿Qué es lo que menos te gusta de ser profesor? Lo que menos me gusta es discutir o enfadarme con profesores/alumnos.

¿Qué te inspiró a dedicarte a la educación? Me gustaba mucho trabajar con niños, de hecho trabajaba todos los veranos de monitora, y decidí que mi futuro estaría relacionado con ellos.

¿Cómo te sientes al haber ascendido al cargo de Coordinadora de la ESO? Es bastante agobiante por toda la carga de trabajo extra y de responsabilidad. Echo de menos tener una tutoría.    

¿Cómo te sentías siendo tutora? Me gustó mucho ser tutora. Es como si formaras un vínculo con profesores/alumnos, pero, como siempre, hay algunos con los que te relacionas más que con otros.

Y por último, ¿cómo es tu relación con los profesores? Es muy buena, pero se trata de un instituto muy grande y, como he dicho antes, hay algunos con los que me comunico más y otros con los que ni siquiera me cruzo en el pasillo.

Esaú Castro, Salma Najim y Kristel Navas, 4.3