Cada cop en són més els nois i noies que van sols a l'escola o institut i cada cop a més primerenca edat. No obstant això, cal dir que la societat ha canviat molt durant els darrers anys.
Cada cop en són menys els joves menors a onze anys que surten a jugar al carrer sense anar acompanyats d'algun adult. Segons els experts, aquest canvi ve arran de la societat que s'ha anat formant fins al dia d'avui. Una en què els adults sobreprotegeixen els infants per por que els passi res, problema que segons els experts és cada vegada més freqüent i impedeix als infants de desenvolupar-se plenament durant una de les etapes més importants en la vida d'una persona.
Les ciutats actuals s'enfronten a un problema cada cop més habitual, la superpoblació humana. Fet que que ha produït un augment en la densitat de població d'aquestes i per tant una major concentració de gent per metre quadrat.
Tot això ha forçat la necessitat de construir nous habitatges gairebé sense prestar atenció a la forma i distribució que se'ls anava donant a les illes.
Aquesta ràpida massificació de les ciutats ha fet que persones amb mobilitat reduïda o infants quedessin exclosos del seus dissenys, ja sigui perquè no els han tingut en compte o perquè no els sortia a compte adaptar-les.
Amb tot això es volia aconseguir fer entendre als participants de la conferència que totes les ciutats són aptes pels infants, però que això implica la necessitat de millorar i redissenyar-les.
Segons en Miquel Àngel Essomba, del Comissionat d'Educació, cal que les ciutats tinguin una educació cívica, que promogui una dinàmica educadora i, d'aquesta manera que els infants puguin recuperar el seu espai i gaudir-lo de nou, ja que tots som éssers humans que necessiten un espai propi, una rajola de vida en la qual descansar. Tot això promou que una ciutat sigui educadora, una en què es permet a la gent de moure-s'hi lliurement, i en la qual després s'hi tenen en compte els diversos complements. 
El factor detonant d'aquesta imminència per canviar les ciutats, no només aquí, sinó que també arreu del món, ha estat el fet que els nois i noies abans sortien a jugar al carrer, però actualment ja no ho fan. Això s'està produint sobretot a les ciutats mediterrànies. S'hi proposaren diverses teories sobre aquest fet i que avui en dia els adults temen el que els pugui passar als infants més que res, i d'aquesta manera se'ls ha anat privant d'una llibertat de la que abans gaudien: poder anar i passejar sols per la ciutat. A aquest fet cal afegir-hi l'èxit dels videojocs i les noves tecnologies, que han contribuït negativament al senderisme i reclusió dels joves als pisos.
En aquesta conferència comptàvem amb tres grans personalitats expertes en aquest tema, amb opinions molt similars però vistes des de punts diferents:
- Francesco Tonucci - Pedagog.
- Itzar Gonzàlez - Arquitecta.
- Miquel Àngel Essomba - Del Comissionat d'Educació.
- Però, en què consisteix realment el camí escolar?
El camí escolar no és res més que un "concepte" que s'ha creat, en el que els diferents col·legis de les ciutats que l'apliquen fan projectes i treballs encarats a la millora dels carrers i camins que fan servir per arribar-hi. Així s'informa l'ajuntament del que caldria millorar.
Aquesta iniciativa també ajuda els més menuts, ja que s'hi associen alguns comerços.
D'aquesta manera, s'aconsegueix que els nois i noies dels diferents centres educatius aconsegueixin més autonomia per la ciutat.
- Quins en són els objectius principals?
- Millorar el coneixement del barri.
- Millorar l'autonomia dels joves per la ciutat.
- Tenir hàbits saludables amb la ciutat i aprendre a respectar-la.
- Fer propostes de millora de la zona, de coses que els potser no s'adonen, però que els estudiants, grans o menuts, tenen molt present.
- Identificar zones i situacions on els alumnes podrien estar en perill.
- Escollir noves rutes, més segures.
- Com afecta o ajuda aquesta iniciativa als més petits de l'institut
Francament es podria dir que no els afecta directament. Pròpiament dit els afecta d'una manera indirecta, ja que els recorreguts que potser han estat utilitzant tota la seva vida per anar al seu centre educatiu es veurà més net i polit, alhora que això repercutirà positivament tant en ell com en les veïnes i veïns del barri.
- Només repercuteix en els estudiants?
No, en realitat està enfocada cap als estudiants, però les millores que s'hi fan repercuteixen d'una manera positiva a tots els habitants del barri. Sobretot per aquells que tenen fills, ja que s'asseguren que el recorregut cap al col·legi/institut serà segur, com a mínim més del que ho era abans d'implantar el "camí escolar".
Per acabar la conferència es va fer una petita reunió on adults i infants compartien les diferents experiències, positives o negatives, a la resta de la gent, agrupada en quatre grups. També s'hi feien noves propostes per millorar els barris o simplement propostes que s'havien fet en altres barris però no pas en d'altres, per les raons que fos.
En conclusió, caldria no sobreprotegir de manera excessiva els infants. Però el que és més important, del que realment tracta aquest article i amb el que m'agradaria que us quedéssiu és l'explicació sobre què tracta el camí escolar, un tema força desconegut avui en dia, tot i que cada cop s'aplica en més llocs.
"Educació cívica, una ciutat amb dinàmica educadora" - Itzar Gonzàlez.
"A partir de la reconquesta és pot recuperar l'espai infantil" - Miquel Àngel Essomba.
"La ciutat és educativa i ens permet a la gent moure-s'hi lliurament" - Francesco Tonucci.
Gerard Garcia i Laura Lanau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada