Vam esquiar cada dia de 10 del matí a 1 del migdia amb un monitor, després dinàvem i de 2 a 4:30 de la tarda feiem esquí lliure. El primer dia va fer molt bon temps, va fer sol tot el dia i la neu estava perfecta, ja que el dia anterior havia nevat. A partir del segon dia no va fer tan bon temps, va nevar tot el dia i la neu estava gelada.
Vam tenir bastants incidents. El segon dia havíem d'anar a visitar Puigcerdà, però es va posar a nevar molt i no va ser possible arribar-hi. L'últim dia teníem previst arribar a les 8 del vespre, però nevava tant que no va ser possible arribar a aquella hora, ja que el Túnel del Cadí estava tallat i vam haver d'anar per França. Finalment vam arribar a les 11 de la nit.
Vam tenir unes quantes anècdotes!
Una esquiada sense móbil...
El primer dia,a l'anar cap allà, vam fer una parada al túnel del Cadí. Al tornar a l'autocar, corrents, a una nena se li va caure el mòbil, i no el vam poder anar a buscar. Teníem pensat anar-lo a buscar l'últim dia desfent camí i passant pel túnel, però ens vam trobar una sorpresa, el túnel estava tancat per excés de neu! I no vam poder anar a recollir el mòbil. Finalment, el dilluns següent d'institut un company que es va quedar a Alp, li va portar.
El penúltim dia vam anar a la Massella, vam esquiar tot el dia, i a l'hora d'anar-nos cap a l'hotel, ens vam enterar que uns quants companys s'havien perdut, en comptes d'agafar una pista per baixar es van confondre i van agafar una pista que anava cap a la Molina. Finalment van aparèixer.
Entre botes, esquís i caigudes!
Cada dia quan arribàvem a l'estació d'esquí amb l'autocar, havíem de treure'ns les sabates, i posar-nos unes botes incomodíssimes, per anar a la neu. Vam sortir tots amb blaus a tot arreu de les botes, i costava molt caminar amb elles.També, costava molt posar-se els esquis, quan queiem, saltaven les fixacions automàticament, i després costava molt tornar-les a posar.
Una discoteca del segle passat...
L'últim dia vam tenir discoteca, que començava a les 10 de la nit i acabava a les 12 h. Hi havia força gent, però la majoria estava asseguda als sofàs i no volia ballar, però hi havia un grupet que estava a l'escenari que tota l'estona estava ballant!
Cada dia esmorzàvem i sopàvem a l'hotel. Per esmorzar hi havia bufet lliure i tot estava boníssim!
Va ser una experiència única i inoblidable
https://www.youtube.com/watch?v=O-5HstRSXLw
Berta Miquel Díaz i Clara Puig Andrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada